Pere Fullana ha cercat sempre els seus estímuls creatius en la diversitat. Repetir-se és enrocar. Així, en plantejar-se un nou espectacle pensa que era una idea força engrescadora mirar d’utilitzar els llocs comuns i el llenguatge propi del cabaret per contar coses que no solen contar-se a un cabaret. I fou d’aquesta manera que arribà a Rimbaud. Un personatge històric i literari fascinant. Com autor i com a persona. Un escriptor jove i maleït, la producció poètica del qual és tan breu com intensa, ja que només va escriure entre els 15 i els 19 anys, però que va canviar per sempre el concepte de la creació poètica.

Repassant la vida i la obra de l’autor, que abandonà la literatura, fou traficant d’esclaus a Abissínia, li amputaren una cama i morí de càncer amb 37 anys, Fullana i Carme Planells (coautora del text) trobaren la font d’inspiració perfecta per ordir un espectacle construït sobre l’ambigüitat del personatge i l’alternança de gèneres, de manera que els hi permeté oscil·lar del drama a la comèdia o del musical a la tragèdia amb absoluta naturalitat, fent de l’eclecticisme la més destacada de les característiques d’aquesta inclassificable funció.

No es tracta de fer cap versió d’una obra de Rimbaud. Això sí que ho volen deixar ben clar. Els dos personatges narradors, interpretats per Caterina Alorda (Ofèlia) i Joan Bauçà (Natàs, transfiguració de Satan), són com a esperits nascuts de l’autor, segons pròpia definició, però no formen part de cap creació concreta de l’autor, no expliquen cap de les seves històries ni reciten cap dels seus poemes. Tot i que les referències a l’imaginari del poeta són continues.

De fet, l’espectacle començarà amb la mort i retrocedirà en la narració cap a la infantesa de l’autor. I ho farà de forma tan lliure com caòtica. Amb música en directe interpretada per Agustí Aguiló i cançons cantades pels mateixos actors, que segons assegura Fullana sorprendran tothom. “No volíem cantants professionals, perquè el cabaret és així. No és la lírica el més important, sinó el conjunt de l’espectacle. I amb Joan i Caterina hem trobat un equilibri perfecte. Ell té molta experiència en aquest terreny i se sent molt còmode, i ella és potser l’actriu més solvent i versàtil del teatre balear, i amb aquest treball demostrarà que és capaç de tot allò que es proposa”. Així de convincent es mostrava el director a una de les sessions preparatòries de la funció, i el que podem dir nosaltres, des de la nostra perspectiva de testimonis, és que quan a un assaig els actors i el director no aturen de riure i s’ho passen d’allò més bé, la cosa té bona pinta, perquè no es pot transmetre allò que no se sent o que no existeix. Ells s’ho creuen, i se’ls nota entusiasmats amb la idea de mostrar-nos-ho. 

La resta de l’equip responsable d’aquest No te’n riguis de Rimbaud són el músic Miquel Àngel Aguiló, Joan Melià, que juntament amb Carme Planells ha estat l’autor de les lletres de les cançons (llevat d’algun poema musicat), i Jordi Banal, responsable de l’escenografia. 

Aquest nou espectacle d’Iguana, que s’estrenarà al Teatre del Mar aquest més de gener, vol assolir el difícil repte de satisfer a un públic més intel·lectual, que vol trobar i gaudir de la força poètica de Rimbaud, i també a un espectador que només cerca l’entreteniment més lleuger i divertit. Una dualitat mala d’aconseguir. Però quan més gran és el desafiament, més s’aguditza l’enginy. Ja frisem de veure els resultats.