Javier Matesanz
“Cel·la 8”, de TIC Teatre, és un muntatge social que pretén conscienciar sobre temes tan controvertits com l’alcoholèmia al volant, la violència de gènere o les drogues; i ho fa des d’una òptica desconeguda i poc explorada al teatre, la de les conseqüències de cometre un delicte i l’estada transitòria als calabossos policials. Un espectacle que vol entretenir i exemplaritzar alhora, i que ho vol fer des del realisme més rigorós. Aposta ha estat escrit i produït per policies.
L’any passat més de 700 persones passaren pels calabossos de Palma per culpa dels índexs d’alcoholèmia al volant. Aquesta és una dada que escarrufà Toni Oliver, policia local i productor teatral. Responsable de Teatre Independent de Ciutat (TIC). I sobretot perquè, malgrat aquestes xifres, “continuem bevent com a xots i agafant el cotxe”. Així que, combinant les seves dues ocupacions professionals, va decidir fer qualque acció que servís per conscienciar i denunciar alhora aquesta i d’altres situacions insostenibles i socialment molt preocupants, perquè afecten tots els segments de la població, sense diferència de classe, d’edat ni de sexe. El resultat és “Cel·la 8”, un muntatge teatral que s’estrena aquest mes a Lloseta i que podrà veure’s a la Fira de Manacor, i que promet ser un dels plats forts de la temporada.
Per aconseguir-ho, Toni Oliver i el seu còmplice teatral per dur endavant aquesta iniciativa, el també policia i dramaturg ocasional Biel Lladó, han convocat un equip amb garanties. Biel Jordà a la direcció i un repartiment prou conegut i reconegut: Lydia Sánchez, Joan Manel Vadell, Jordi Cumellas i Sergi Baos.
Tots ells sense antecedents penals, però amb prou experiència delictiva des de fa unes setmanes, ja que l’assessorament policial i el rigor extrem en la preparació de l’obra en benefici de la credibilitat del relat els ha portat, fins i tot, a visitar els calabossos de Ciutat, on varen arribar a ser tancats alguns minuts per tal d’experimentar sensacions properes a les dels personatges que interpreten. Prop de la vintena, entre tots.
La funció s’estructura en 24 escenes. Totes lligades argumentalment d’alguna manera, i amb els calabossos com a punt d’encontre de la història, ja que el tancament dels delinqüents és la conseqüència immediata dels seus actes delictius. Però això no vol dir que tot passi al mateix lloc. De fet, aquest és un dels grans reptes teatrals de la funció, segons explica Jordà. Els canvis d’espai i de personatges són molts i frenètics, la qual cosa obliga a mantenir una ritme de feina enorme perquè la història sigui fluida i creïble. El realisme del muntatge és una autèntica obsessió per a tot l’equip.
Per aquest motiu, tot i que vàrem presenciar un assaig bastant prematur i interpretat gairebé a la italiana, la funció ja està gairebé muntada. Cosa poc freqüent, però necessària aquest cop, per comprovar que les transicions, els canvis i el ritme funcionen. Després vindran els matisos i la feina més acurada d’interpretació i de posada en escena. Per això l’escenari estava també gairebé acabat a més d’un mes de l’estrena oficial.
Respecte al text, gairebé no hi ha hagut espai per a la ficció, ens expliquen els autors, Oliver i Lladó. Tot són fets reals, fruït de l’experiència policial o dels seus companys de professió. Adequats a les necessitats del muntatge, òbviament, però escapant de concessions comercials i sense exageracions que puguin incrementar la tensió o l’espectacularitat. “El que passa als calabossos és prou intens com per no haver-hi d’afegir ni llevar res”, ens asseguren.
Els dos autors estan convençuts que l’obra sorprendrà tothom, fins i tot alguns companys policies que no han fet mai feina als calabossos. Però sobretot, la gent, que està molt contaminada per la imatge que el cinema ha donat d’aquestes situacions, i que no es poden ni imaginar com en són, de diferents, en realitat. “I és una situació que podem viure qualsevol de nosaltres, en qualsevol moment. Just després d’un sopar, si hem begut i agafem el cotxe, per exemple”, assenyalen Toni i Biel.
Tot i així, “Cel·la 8” no vol ser una crònica alliçonadora que oblida la seva condició teatral. Les seves pretensions, i així ho recorda Biel Jordà, són prioritàriament entretenir, a més de conscienciar, i així oferirà moments molt dramàtics i intensos, però també d’altres per riure a les totes. D’això s’encarreguen els actors que, segons destaca el director, són d’una ductilitat fantàstica, i capaços de canviar de registre amb enorme facilitat.
Pel que fa als continguts, el rigor i la credibilitat d’allò que es compta ha estat gairebé una obsessió per als autors, que no han dubtat a mostrar el text a diverses associacions de tots els possibles àmbits implicats per tal de ser assessorats i d’obtenir el vistiplau de gent directament implicada en els conflictes o drames narrats. Així, l’obra fou revisada per la Direcció General de Trànsit, per l’Associació d’APAs (pares i mares d’alumnes), el CAD (Centre d’Atenció a Drogodependents), el Grup Policial de Violència de Gènere i diversos psicòlegs especialitzats, i tots varen fer les seves aportacions per garantir l’autenticitat i el realisme del relat. I també les institucions públiques han donat el seu suport al projecte, segons apuntà Oliver.
Teatre de Lloseta 18 i 19 de setembre
Fira de Manacor 21 de setembre
Per aconseguir-ho, Toni Oliver i el seu còmplice teatral per dur endavant aquesta iniciativa, el també policia i dramaturg ocasional Biel Lladó, han convocat un equip amb garanties. Biel Jordà a la direcció i un repartiment prou conegut i reconegut: Lydia Sánchez, Joan Manel Vadell, Jordi Cumellas i Sergi Baos.
Tots ells sense antecedents penals, però amb prou experiència delictiva des de fa unes setmanes, ja que l’assessorament policial i el rigor extrem en la preparació de l’obra en benefici de la credibilitat del relat els ha portat, fins i tot, a visitar els calabossos de Ciutat, on varen arribar a ser tancats alguns minuts per tal d’experimentar sensacions properes a les dels personatges que interpreten. Prop de la vintena, entre tots.
La funció s’estructura en 24 escenes. Totes lligades argumentalment d’alguna manera, i amb els calabossos com a punt d’encontre de la història, ja que el tancament dels delinqüents és la conseqüència immediata dels seus actes delictius. Però això no vol dir que tot passi al mateix lloc. De fet, aquest és un dels grans reptes teatrals de la funció, segons explica Jordà. Els canvis d’espai i de personatges són molts i frenètics, la qual cosa obliga a mantenir una ritme de feina enorme perquè la història sigui fluida i creïble. El realisme del muntatge és una autèntica obsessió per a tot l’equip.
Per aquest motiu, tot i que vàrem presenciar un assaig bastant prematur i interpretat gairebé a la italiana, la funció ja està gairebé muntada. Cosa poc freqüent, però necessària aquest cop, per comprovar que les transicions, els canvis i el ritme funcionen. Després vindran els matisos i la feina més acurada d’interpretació i de posada en escena. Per això l’escenari estava també gairebé acabat a més d’un mes de l’estrena oficial.
Respecte al text, gairebé no hi ha hagut espai per a la ficció, ens expliquen els autors, Oliver i Lladó. Tot són fets reals, fruït de l’experiència policial o dels seus companys de professió. Adequats a les necessitats del muntatge, òbviament, però escapant de concessions comercials i sense exageracions que puguin incrementar la tensió o l’espectacularitat. “El que passa als calabossos és prou intens com per no haver-hi d’afegir ni llevar res”, ens asseguren.
Els dos autors estan convençuts que l’obra sorprendrà tothom, fins i tot alguns companys policies que no han fet mai feina als calabossos. Però sobretot, la gent, que està molt contaminada per la imatge que el cinema ha donat d’aquestes situacions, i que no es poden ni imaginar com en són, de diferents, en realitat. “I és una situació que podem viure qualsevol de nosaltres, en qualsevol moment. Just després d’un sopar, si hem begut i agafem el cotxe, per exemple”, assenyalen Toni i Biel.
Tot i així, “Cel·la 8” no vol ser una crònica alliçonadora que oblida la seva condició teatral. Les seves pretensions, i així ho recorda Biel Jordà, són prioritàriament entretenir, a més de conscienciar, i així oferirà moments molt dramàtics i intensos, però també d’altres per riure a les totes. D’això s’encarreguen els actors que, segons destaca el director, són d’una ductilitat fantàstica, i capaços de canviar de registre amb enorme facilitat.
Pel que fa als continguts, el rigor i la credibilitat d’allò que es compta ha estat gairebé una obsessió per als autors, que no han dubtat a mostrar el text a diverses associacions de tots els possibles àmbits implicats per tal de ser assessorats i d’obtenir el vistiplau de gent directament implicada en els conflictes o drames narrats. Així, l’obra fou revisada per la Direcció General de Trànsit, per l’Associació d’APAs (pares i mares d’alumnes), el CAD (Centre d’Atenció a Drogodependents), el Grup Policial de Violència de Gènere i diversos psicòlegs especialitzats, i tots varen fer les seves aportacions per garantir l’autenticitat i el realisme del relat. I també les institucions públiques han donat el seu suport al projecte, segons apuntà Oliver.
Teatre de Lloseta 18 i 19 de setembre
Fira de Manacor 21 de setembre
