Javier Matesanz
Després d’assistir a un assaig de la nova versió de “Majòrica”, qualsevol diria que Diabéticas Aceleradas i Xesc Forteza estaven predestinats
El punt d’encontre serà a l’escenari –no podia ser d’una altra manera-, amb la recuperació de la més emblemàtica de les obres escrites i representades per l’enyorat còmic mallorquí, estrenada fa ara 30 anys però mai no oblidada.
La “Majòrica” de 2011-12 serà una proposta de Diabéticas. No intenten imitar el mestre Xesc ni a la seva companyia, tot i que Maruja Alfaro és un punt d’intersecció entre les dues propostes, fent el mateix paper que ja va fer llavors, i que a la televisió va fer després Mari Santpere.
Serà una versió adaptada. Molt fidel a l’original, però amb la personalitat de la nova companyia. I d’això se n’ha encarregat com sempre Tomeu Cañellas, responsable dels retocs del nou text i director del muntatge. “Si ho fan amb Shakespeare, per què no amb Xesc Forteza?”, assenyala rient. I d’aquesta manera, amb la intenció de fer una cosa nova i autèntica, però des de l’admiració i el respecte pel clàssic, Pep Noguera farà el paper que fou d’en Xesc Forteza, Lina Mira el de Paquita Bover, Joan Manel Vadell el de Joan Bibiloni i Alexandra Palomo el de Margaluz. Mateu Berga completarà el repartiment amb el paper del sordmut.
La manera en què va sorgir la idea d’aquest projecte sembla ja part de la comèdia. “La culpa va ser de la meva apendicitis”, explica Pep Noguera. I és que quan feien, ara fa un any, el darrer capítol de Les Matanceres a l’Auditòrium de Palma, Pep va haver de ser operat de l’apèndix i el substituïren a les funcions de Nadal. I va ser durant la convalescència que, entre els llibres i revistes que li portaren les visites, es trobà amb “Majòrica” a les mans. “Va ser una troballa. Ho vaig dir ràpidament a en Tomeu, i ens embarcarem de tot d’una”.
La primera passa fou demanar permís als hereus d’en Xesc, però això no va ser cap problema, perquè Catalina Forteza ho va tenir clar: “si algú havia de fer Majòrica aquests eren Diabéticas”. I s’hi posaren.
Per tirar el projecte endavant, Diabéticas Aceleradas ha hagut de fer una gran esforç de producció amb el risc que això suposa en temps tan difícils per al sector, però ells ho tenen clar: “qui no arrisca no pisca”, diu Cañellas. Però estan convençuts que els anirà bé. “Ens ho estem passant molt bé assajant, i això es contagiarà al públic, i el text és terriblement divertit i actual. Gairebé sense canviar res i sembla escrit per a aquesta època de crisi”, comenta Noguera.
Per als actors és també una autèntica aventura, aquest muntatge. Alexandra Palomo és l’única que mai no ha vist la “Majòrica” original. És catalana i no vivia a l’Illa en aquella època. Però no l’ha volgut veure per no condicionar el seu treball. Vadell assegura no haver imaginat mai que acabaria fent aquesta obra que tant i tant havia admirat sempre. Maruja Alfaro la fa per segona vegada i amb trenta anys més, però “jo cada feina la faig com si fos la primera i l’única. I m’ho estic passant molt bé”. Lina Mira passa un guster: pels companys, pel text, pel llenguatge molt televisiu de l’espectacle, que simultanieja dues accions en dos espais diferents com si fossin dues obres en una, i perquè riu més que no plora el seu personatge. I Mateu Berga no diu res, perquè és sordmut. A la ficció, és clar, perquè a l’assaig, paradoxes de la feina, és l’apuntador dels diàlegs.
“Majòrica” és una comèdia social i no ha quedat gens desfasada en el temps, ja que tots els personatges, allà per l’any 81, patien la crisi generalitzada i altres de personals i ben diverses. De fet, s’ha mantingut l’essència còmica original, que consistia a parlar en clau d’humor de coses molt dures i dramàtiques. Una combinació que genèricament acosta l’obra a terrenys “berlanguianos” o, fins i tot, “almodovarianos”, segons Diabéticas.
I respecte al ventall del públic al qual s’adreça l’espectacle, la companyia és molt optimista, ja que considera que, si l’espectador ve sense prejudicis ni fent comparances, ho gaudiran tant els admiradors de Forteza com els fans de Diabéticas, a més de ser una comèdia molt àgil i punyent que pot arribar i divertir a tothom.
Noguera sap que assumeix un repte difícil i que seran inevitables les comparances amb Xesc Forteza, però lluny d’espantar-lo, això l’estimula. “No intent imitar ni molt manco, però si la gent vol venir a comprovar-lo per morbo, doncs fantàstic, que vinguin tots”.
Estrena 9 i 11 de desembre a l’Auditòrium d’Alcúdia
Teatre Principal de Palma del 8 al 19 de febrer.
