Fanteatre / Foto capçalera: "Ni ogros ni princesas"
El Teatre del Mar alberga aquest més tres muntatges de la Xarxa de Teatres Alternatius que combinen dansa, teatre visual, text i altres disciplines del tot contemporànies, que permetran al públic experimentar amb noves sensacions, emocions, llenguatges i tendències escèniques.
Sky train (Carme Teatre). Dos personatges perduts en el metro d’una ciutat. Un metro que és tots els metros. Una ciutat que són totes les ciutats. Un espectacle que a través del text, d’audiovisuals i del moviment ens presenta, de manera fragmentària, escenes que parlen sobre les relacions i les persones que viuen en la societat actual per fer-nos reflexionar sobre si estam massa ocupats en nosaltres mateixos.
Memo (Agrupación Señor Serrano). Interpretada per tres performers, deu magnetòfons, un vídeo VHS, una sandvitxera elèctrica i desenes de globus inflables, el muntatge explora els mecanismes de construcció de la memòria a través d’una posada en escena amb el suport de la dansa, la creació sonora i el vídeo en directe. Una peça de teatre visual/dansa amb predomini de la composició plàstica, sonora i gestual.
Ni ogros ni princesas (Carmen Werner). Diuen que els somnis són una congestió de la imaginació sobrecarregada per les paraules no dites, els actes no realitzats, els afectes d’odi o d’amor que no expressem ni mai expressarem, i també les besades mai donades (Van de Borken).
Un joc de valors basat en la solitud de l’ésser on el plantejament coreogràfic juga un paper d’oposició, un grup en front d’un home, la humanitat en front de l’ésser humà.
Calendari d’espectacles a: http://www.teatredelmar.com
Memo (Agrupación Señor Serrano). Interpretada per tres performers, deu magnetòfons, un vídeo VHS, una sandvitxera elèctrica i desenes de globus inflables, el muntatge explora els mecanismes de construcció de la memòria a través d’una posada en escena amb el suport de la dansa, la creació sonora i el vídeo en directe. Una peça de teatre visual/dansa amb predomini de la composició plàstica, sonora i gestual.
Ni ogros ni princesas (Carmen Werner). Diuen que els somnis són una congestió de la imaginació sobrecarregada per les paraules no dites, els actes no realitzats, els afectes d’odi o d’amor que no expressem ni mai expressarem, i també les besades mai donades (Van de Borken).
Un joc de valors basat en la solitud de l’ésser on el plantejament coreogràfic juga un paper d’oposició, un grup en front d’un home, la humanitat en front de l’ésser humà.
Calendari d’espectacles a: http://www.teatredelmar.com
