El dramaturg americà va guanyar el premi Pulitzer al millor text dramàtic l’any 2001 amb la seva obra “Proof”, la representació de la qual aconseguí el Tony com a millor muntatge teatral del mateix any. A més a més, la història fou adaptada al cinema per John Madden (“Shakespeare in Love”), i va ser interpretada ni més ni manco que per Sir Anthony Hopkins, Gwyneth Paltrow i Jake Gyllenhaal. Però tot aquest bagatge qualitatiu i comercial, que podria entendre’s com una responsabilitat afegida, principalment pel que fa a les expectatives sobre el resultat final, no intimida, ni tan sols preocupa l’equip de “Prova”, que s’afanya a fer la seva feina assajant a l’antic cinema de Sineu. “L’únic que ens preocupa és fer bé la nostra feina i estar a l’alçada del magnífic material amb el qual treballem, però sense fer comparances innecessàries. De fet, a mi la pel•lícula no em va agradar gaire i no els vaig recomanar en cap moment que la veiessin”, assenyalà Carilla. A les paraules del qual afegí Alorda que “la nostra única responsabilitat i compromís és amb l’ofici, no amb el prestigi dels referents o d’altres feines anteriors”.
Així que, un cop aclarit aquest extrem, ens centràrem en el treball que el grup està desenvolupant a un mes de l’estrena (1 d’octubre a l’auditori de Peguera-Calvià), i que ja pren una forma força interessant sota la meticulosa direcció d’Emilià Carilla que, com actor que també és, posa especial esment fins a l’últim detall de les interpretacions per garantir l’eficàcia d’un repartiment que ja és un luxe per ell mateix.
Miquel Gelabert interpreta un insigne matemàtic, una eminència  d’àmbit internacional, que pateix una malaltia mental que li fa perdre la seva capacitat intel•lectual i li atorga només alguns períodes de lucidesa tant matemàtica com existencial i emocional. És aquesta la seva primera interpretació als escenaris de Mallorca després d’haver format part durant anys de la Companyia del Teatre Romea a les ordres de Calixte Bieito, i d’haver treballat a les darreres cinc temporades de la sèrie “Ventdelplà" de TV3. “Tenia ganes de tornar –assegura-, però no a fer qualsevol cosa. Havia rebut algunes coses abans i no varen sortir, però ara era el moment i el projecte molt interessant, així que em vaig decidir i estic encantat”. “Penso que tot i els temps difícils que vivim, a Mallorca s’ha creat una base professional que permetrà que les coses vagin endavant i continuïn sorgint projectes interessants. Això abans no hi era”, afegí l’experimentat actor.
Agnès Llobet (“El solitari Oest”, “Els convidats”) encarna el personatge al voltant del qual gira l’obra, ja que és la filla del catedràtic, també una matemàtica brillant, però encara en edat universitària, i es multiplica per poder atendre el seu pare, cursar els seus estudis i iniciar una relació sentimental amb un altre jove estudiant, interpretat per Pedro Mas (“Mort de dama” i “Petit ball”, les dues obres guanyadores dels Premis Escènica 2010), el tutor del qual és el seu malmès progenitor. El repartiment el completa Caterina Alorda (“No te’n riguis de Rimbaud”) en el paper de la germana de la protagonista.
El subtítol de “Prova” és d’allò més suggeridor: “Les matemàtiques fetes emocions”. Una frase que és alhora un repte i una declaració d’intencions, ja que l’obra proposa una història emocionalment molt intensa però desenvolupada en un entorn a priori tan poc propici com és l’ambient universitari d’una facultat de Ciències Exactes, poblada per apassionats dels números, de l’aritmètica i de les equacions. Un espai allà on sembla que els càlculs han de substituir les emocions. Però no és així. Es tracta d’una presumpció del tot errònia, segons Carilla, qui assegura que són precisament aquests contrastos, “meravellosament escrits i descrits per l’autor a l’original”, els que transmeten les emocions més potents i sinceres, que són aquelles que ara ens volen fer arribar des de l’escenari per remoure consciències i sensibilitats.

Auditori de Peguera, 1 d’octubre