Javier Matesanz
Les companyies Mentidera Teatre i Produccions de Ferro coprodueixen un muntatge que assajaran a Buenos Aires amb la direcció de Rafel Spregelburd
Fa ja un parell d’anys que Cristina Cervià i Toni Gomila, o el que és el mateix, Mentidera Teatre de Girona i Produccions de Ferro de Manacor, reuniren esforços, ganes i talent per tirar endavant projectes conjunts. I els resultats han estat d’allò més interessants: “Cos de dona”, “El lloc de l’home feliç”, “Els convidats” i ara “Tot”. Una nova coproducció que les dues companyies assajaran a l’Argentina, ja que serà dirigida pel seu mateix autor, el prestigiós dramaturg i director Rafel Spregelburd, que resideix i treballa a Buenos Aires.
Cervià i Gomila es mostren entusiasmats amb el projecte, que sorgí no tan sols de les ganes de tornar a treballar junts, sinó del fet d’haver guanyat a Girona el premi Quim Masó de projectes escènics, dotat amb 30.000 €. A partir d’aquí han cercat més finançament amb les dues companyies, amb la participació de El Canal, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i una ajuda de l’ISIC. I totes són necessàries, perquè el projecte és ambiciós i desplaçar-se a l’Argentina no és gaire barat. Dos mesos romandrà allà la companyia, segons ens explicaren, treballant amb Spregelburd. Després tornaran a Girona, que és allà on s’ha dissenyat l’escenografia i la il•luminació, i miraran d’embastar-ho tot en uns dies abans d’estrenar al Festival Temporada Alta els dies 10, 11 i 12 de desembre.
Fins a Sud-amèrica es desplaçarà l’equip artístic format per cinc intèrprets: David Planas, Oriol Ginart, Marixell Yanes i els mateixos Cristina Cervià i Toni Gomila.
L’obra original, que ara estrenaran en català les dues companyies, va ser un encàrrec a Spregelburd del Festival de Berlín amb la temàtica de “reflexionar sobre les ideologies i les societats contemporànies”. I així va néixer “Tot”, que s’estructura en tres parts: 1- Per què tot estat esdevé burocràcia; 2- Per què tot art esdevé negoci; 3- Per què tota religió esdevé superstició.
Segons els impulsors del projecte en llengua catalana, “l’obra genera una inquietud que interessa, no que incomoda. I ho fa sempre amb un to de comèdia soterrada”. Ja frisem de veure-la. Però haurem d’esperar fins als 16-19 de desembre perquè arribi al Teatre Principal de Palma, i fins al dia 20 perquè es representi a Manacor.
Cervià i Gomila es mostren entusiasmats amb el projecte, que sorgí no tan sols de les ganes de tornar a treballar junts, sinó del fet d’haver guanyat a Girona el premi Quim Masó de projectes escènics, dotat amb 30.000 €. A partir d’aquí han cercat més finançament amb les dues companyies, amb la participació de El Canal, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, i una ajuda de l’ISIC. I totes són necessàries, perquè el projecte és ambiciós i desplaçar-se a l’Argentina no és gaire barat. Dos mesos romandrà allà la companyia, segons ens explicaren, treballant amb Spregelburd. Després tornaran a Girona, que és allà on s’ha dissenyat l’escenografia i la il•luminació, i miraran d’embastar-ho tot en uns dies abans d’estrenar al Festival Temporada Alta els dies 10, 11 i 12 de desembre.
Fins a Sud-amèrica es desplaçarà l’equip artístic format per cinc intèrprets: David Planas, Oriol Ginart, Marixell Yanes i els mateixos Cristina Cervià i Toni Gomila.
L’obra original, que ara estrenaran en català les dues companyies, va ser un encàrrec a Spregelburd del Festival de Berlín amb la temàtica de “reflexionar sobre les ideologies i les societats contemporànies”. I així va néixer “Tot”, que s’estructura en tres parts: 1- Per què tot estat esdevé burocràcia; 2- Per què tot art esdevé negoci; 3- Per què tota religió esdevé superstició.
Segons els impulsors del projecte en llengua catalana, “l’obra genera una inquietud que interessa, no que incomoda. I ho fa sempre amb un to de comèdia soterrada”. Ja frisem de veure-la. Però haurem d’esperar fins als 16-19 de desembre perquè arribi al Teatre Principal de Palma, i fins al dia 20 perquè es representi a Manacor.
