Javier Matesanz
Divendres 30 d’abril va ser la gran festa anual dels actors i actrius professionals de les Illes Balears. Els AAAPIB, que no és fàcil de dir. Una vetllada de germanor i de reivindicació que enguany abolí els premis i els substituí per informes Jeckyll i Hyde. És a dir, una felicitació per escrit (i llegida en públic) a qui s’ha portat bé amb el sector i l’ha afavorit amb la seva feina durant l’any 2009, i un toc d’atenció a tots aquells que no s’han portat tan bé o han fet una mala gestió que ha perjudicat els interessos dels intèrprets.
I d’aquests segons, se’n recordaren d’un bon grapat, tot s’ha de dir. Però anem per parts. Entre les persones o institucions aplaudides enguany es troben Joan Arrom, ex gerent del Teatre Principal de Palma per la seva gestió artística; el delegat de teatre del Govern, Pep Ramon Cerdà; IB3 Televisió per la producció de sèries de ficció; els programes de ràdio i televisió “De nit”, “Ítaca”, “Tassa i mitja” i “Crònica d’avui”; i Maite Salord, regidora de Cultura de Ciutadella.
Entre els castigats: Xisco Bonnín, director musical de la Fundació Teatre Principal, IB3, que repetia, per la desaparició del doblatge, i l’Associació de Teatres i Auditoris Públics.
A més a més, cal destacar que l’actriu Paquita Bover va rebre el Jeckyll d’honor per tota una vida dedicada al teatre. Un reconeixement que li va lliurar Joan Bibiloni, guanyador de l’any passat i company de Bover en moltes produccions teatrals. Sobretot a les ordres de Xesc Forteza.
En un altre ordre de coses, hem d’agrair des del Fanteatre i a títol personal, concretament com a titular i àrbitre del Blog Bocamoll, que amb molt d’humor i de sarcasme ens convertiren en protagonistes de la vetllada de manera indirecta. O ben directa, segons com es miri, ja que Toni Gomila, que fou el delirant mestre de cerimònies, convertí les nostres discussions, debats i/o bregues de la xarxa en diàlegs d’una improvisada comèdia endogàmica i metateatral, que fou d’allò més divertida, però que a més de per riure va servir per llevar "marro" a les disputes, per relativitzar els enfrontaments, per fer befa de les rivalitats i, potser, per diluir una mica la mala llet que alguns han vessat en els seus comentaris, reivindicant així, per la via de la broma i de l’autoparòdia, la unitat i l’enteniment del sector i rodalies. Tal vegada, si adoptem aquest esperit nascut d’una nit de festa i corporativisme, llocs com ara el mateix Fanteatre o el Bocamoll es puguin convertir en un punt de trobada per dialogar, o fins i tot per protestar, però sempre amb bones, amb raons i amb arguments; i no en un camp de batalla lliurada des de les trinxeres de l’anonimat. Jo hi estic disposat i desig que vosaltres també.
Gràcies Toni, gràcies AAAPIB i gràcies a la gent del teatre… a tots.
Salut i teatre per a tothom.
