Woody Allen va dir un dia: “el que més m’engresca d’escriure teatre és anar descobrint cap a on em porten els personatges, fins arribar al dia de l’estrena i veure a escena una obra que de vegades ni tan sols reconec com a meva”. Unes paraules que gairebé va subscriure Mar Pla de tot d’una que començà a explicar-nos la gènesi del seu projecte, que fou més o menys aquesta:

“Tot va començar amb un projecte, finalment mai no realitzat, de escriure un monòleg per a l’actriu Agnès Llobet. Varem parlar molt del tema i d’allà on havia d’haver només un personatge en sortiren diàlegs, i de forma natural comparegué fins i tot un tercer personatge. I tot anava prenent vida i creixia i evolucionava. Així que oblidàrem el monòleg i vaig anar escrivint idees i frases... i li mostrava a n’Agnès... i ella les llegia. I jo l’escoltava. I un dia teníem una història amb cap i peus, que mostrarem a Toni Gomila de Produccions de Ferro, i ell a Cristina Cervià, que viu a Barcelona i és la directora; i ella em va fer canviar moltes coses, em va ajudar a polir-la. La varem despullar, l’obra. I llavors els personatges ja eren vius, pertanyien a una història i han arribat fins aquí. Hem arribat fins aquí. Tots plegats i amb un projecte fet entre tots, que es titula “Els convidats” i que no estic molt segura de que sigui l’inicialment meu, però del que me sent molt orgullosa i em fa moltíssima il·lusió”.   

Mar Pla (Barcelona, 1981, però establerta a Palma) és llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull de Barcelona i, després de moltes feines de producció televisiva i documental, es dedica a escriure guions per a la sèrie “Llàgrimes de sang”. Però el teatre és una altra cosa i ella ho sabia: “ Em feia molt de respecte, però m’agraden els reptes i em vaig engrescar. M’han ajudat molt i ha estat una experiència magnífica. És increïble veure com inventes uns personatges i són ells que t’acaben guiant a tu per fer-los encaixar dins una història”.

Aquesta història és “un drama íntim i familiar que, ambientat al bany d’una casa, ens parla mitjançant tres personatges de les dependències que s’estableixen en les relacions sentimentals i com aquestes són necessàries tot i que no sempre satisfactòries. Així, sense intentar moralitzar, se’n parla de la passió, del doble joc emocional, de les gelosies, de les mentides, de la rivalitat dins de les parelles... Tota una sèrie de sensacions que molta de gent reconeixerà i amb les que tal vegada s’identifiquin, perquè tot i que no retraten cap cas real, si que s’inspiren en tot allò que he vist al meu voltant durant tota la vida pel que fa les relacions socials i personals”, explica l’autora.

Els convidats, que s’estrenà a Barcelona el mes passat a la Casa de Menorca, és una producció de Produccions de Ferro, està dirigit per Cristina Cervià (Cos de dona) i interpretat per Agnès Llobet, Enka Alonso i Àlvar Triay.