Dades tècniques
-
Companyia:
Toni Albà
-
Director:
Toni Albà
-
Actors:
Toni Albà, Fermí Fernándes
-
Genere:
Comèdia
-
Funcions:
Teatre del Mar
06/10/2011 - 09/10/2011
13/10/2011 - 16/10/2011
Sinopsi
Ells diuen que no, però els plantejaments i el to desgavellat, paròdic i irreverentment polissó ens fan pensar que això s’assembla molt a “El messies II”. Ells són, és clar, Toni Albà i Fermí Fernandes. Els mateixos bufons histriònics i embogits d’aquella, que tornen a incidir en una revisió històrica (histèrica) dels valors fonamentals de la religió i de la fe. I l’excusa argumental és delirant: després del robatori del Nen Jesús de Trona, mossèn Dalmau, prior de l’ordre de Sant Hams, rep l’encàrrec d’investigar els diferents corrents religiosos per tal de copsar-ne els defectes i les mancances que han portat la societat a allunyar-se dels valors morals i espirituals. Així, decideix elaborar una conferència educativa inspirada en la més pura tradició de la moixiganga medieval. Un acte destinat a fer que tots els feligresos de la congregació retrobin els orígens essencials i purs de la religió. I per començar, assistit pel professor Antòniu, un autèntic torracollons, representarà una revisió de la història de l’arribada del Messies. Que déu ens trobi confessats!!! Dirigeix el mateix Toni Albà, autor també del text.
Fanteatre
Histèria sagrada
Javier Matesanz
Les Sagrades Escriptures i els personatges bíblics han estat tradicionalment una mina inexhaurible d’inspiració satírica o còmica, més o menys irreverent segons el cas i l’artista. D’entre els exemples més evidents, Dario Fo seria el referent més prestigiós i el primer que se’ns ve al cap; Leo Bassi, el més àcid i provocador, i Toni Albà i el seu còmplice Fermí Fernandes, el més pallassos i desgavellats, artífexs directament d’una caricaturització excessiva i inofensiva de tan delirant que arriba a ser. Dos bufons sense fre que fins i tot fan que es perdi una mica de vista el controvertit punt de partida, i tot plegat es converteixi en un embogit “tour de force” histriònic i
estrident entre els dos protagonistes, que competeixen durant dues hores a veure qui la diu més grossa.
L’excusa és pura anècdota bíblica. De fet, és gairebé una repetició dels plantejaments de l’anterior “El messies”, de la qual jo diria que recuperen no tan sols idees sinó més d’un gag calcat (aquella era de Patrick Barlow i aquí és Albà qui figura com autor). Però és igual. Tampoc no té gaire importància, perquè l’argument no és més que una plataforma per fer riure a qualsevol preu. A crits, amb onomatopeies, amb carusses, mímica o el que calgui. I ho aconsegueixen sobradament, encara que riure també cansa. Sobretot si la base no és prou sòlida i les rialles les provoquen només la gràcia i l’ocurrència dels còmics. En aquests casos, i aquest n’és un, la brevetat és una virtut necessària. “Histèria sagrada” no la té.
