Dades tècniques
-
Companyia:
Anthony Venisse
-
Director:
Anthony Venisse
-
Actors:
Anthony Venisse
-
Funcions:
Antic Cinema de Sineu
05/08/2011 - 06/08/2011 / 20:30
Sinopsi
El teatre s'ha adormit. Lluentons, plomes i accessoris romanen a l'escenari. Dins la foscor una lampareta es mou... és el porter! Un personatge singular entra a l'espai despullat. Se sorprèn, es diverteix; el cos maldestre, el cap preparat per fer totes les bogeries possibles, un piano vell i estrany, sabates màgiques, un conill blanc. Un bagul d'eines simfòniques i... els seus somnis inconfessats cobren vida. Aquesta ànima càndida, sense ni tan sols vacil·lar, transforma la seva quotidineïtat en poesia. L'espectacle es recolza en el llenguatge universal del clown i de la música i el seu protagonista ens parla de fantasia, de creació i de superació.
Stéphanie Lassalle
Le concierge
Javier Matesanz
El punt de partida no és gaire original. Ben executat, amb gràcia, ofici i precisió, però mímica clown de tota la vida. Amb la necessària complicitat infantil i eficaces aclucades adultes tan divertides com ara polissones. Però res no gaire sorprenent. Recordo així, al vol, la pallassa Pepa Plana fent també de les seves a un teatre buit, amb tot de coses escampades per l’escenari, en lloc de fer net el prosceni que és per allò que hi havia accedit. Però Le concierge del canadenc Anthony Venisse es guardava un as a la màniga, i aquest sí que inesperat a tots els nivells. A poc a poc, dosificant les sorpreses i els talents que romanien
amagats rere el seu histrionisme a l’hora tendre i melancòlic, però també un punt remugador, l’artista va esquitxant la funció de moments màgics i gags desconcertants, i ens condueix cap a una segona part de l’espectacle, podríem dir que més enigmàtica, més poètica, més madura i menys previsible. Ens endinsa a una atmosfera més aviat onírica encisats pels seus sobtats jocs de contorsionisme, per bufones habilitats de ballarina involuntària, posseïda, i un delirant virtuosisme al piano, que pretenen i aconsegueixen seduir-nos compartint amb ell unes qualitats artístiques que semblen nascudes dels somnis, dels desitjos, de la il•lusió..., i que el desconcerten a ell tant com a nosaltres. I així ell imagina i nosaltres veiem. El que ell viu nosaltres ho gaudim. I quan se’n va, sempre amunt, fent ús de la darrera de les seves adquirides capacitats, la d’acròbata, nosaltres ens quedem a terra, bocabadats i aplaudint.
