Dades tècniques
-
Companyia:
Macarena recuerda
Sinopsi
El meu objectiu és crear un àlbum de família sense família. Trobar en els diferents suports visuals una narració diferent. Valer-me d'imatges o d'imatges-text per dissenyar una tipologia autobiogràfica, l'autobiografia visual, que més enllà de l'autoretrat estableix un nou nexe entre l'autor, la vida i la descripció d'aquesta. Així es plantegen qüestions com els processos creatius que recorren al arxiu, la relació entre el registre i el record, el diàleg entre el lloc i la memòria.
That’s the story of my life
Javier Matesanz
Ni han traduït ni traduirem nosaltres el títol perquè, tal i com explica Macarena Recuerda, és el nom d’una cançó de la Velvet Underground, i aquesta mai no es va traduir. I tanmateix no serà això el més peculiar d’aquest muntatge, del qual podrem dir moltes coses, però de cap manera que no sigui alternatiu. De fet pertany a la xarxa de teatres alternatius (igual que el Sans) i ningú no pot dubtar de la seva pertinença. No té text. Almanco així com se sol entendre. Amb algunes excepcions és gairebé mut. Hi ha una cançó i un moment que l’actriu llegeix una sèrie de rètols que surten a pantalla. La resta és com una
mena de còmic autobiogràfic fet amb bricolatge i el suport de diferents tècniques audiovisuals. Manualitats projectades amb una càmera de vídeo a un llençol. Seqüències muntades amb tècniques d’animació stop-motion. Manipulació de materials fotogràfics, imatges en moviment a través d’un zoòtrop, fotografies fixes amb profunditat de camp, etc, etc. I tot per contar-nos amb una simplicitat absoluta i en silenci una història mínima, íntima i personal en primera persona, com si fos un treball teatral fet a classe de pretecnologia. Molt original, tendre a estones i simpàtica, però afortunadament breu, perquè superada la sorpresa inicial i assumida la particular fórmula de narració triada, el ritme pausat i les tècniques casolanes emprades arriben a cansar i l’interès s’esvaeix.
