Carregant es calendari

Los zuecos van hacia sus buenos hábitos Daniel Abreu, Roberto Torres, juny 2010

Los zuecos van hacia sus buenos hábitos

Dades tècniques

  • Companyia:

    Compañía Nómada Danza-Teatro

  • Director:

    Daniel Abreu, Roberto Torres

  • Actors:

    Roberto Torres

  • Web:
  • Funcions:

    Teatre Sans

    07/05/2010 - 09/05/2010 / 20:30

     

Sinopsi

El Teatre Sans ens proposa aquest espectacle de la Compañía Nómada Danza-Teatro, fruit de la col·laboració entre dos dels ballarins i coreògrafs espanyols amb més projecció del moment, els canaris Daniel Abreu i Roberto Torres, i de la seva estreta relació artística i professional durant més de sis anys; amb una proximitat física i d’idees en la creació d’activitats, tant pedagògiques com de treballs per a l’escena, i que els portà fins a aquest nou espectacle.
Los zuecos van hacia sus buenos hábitos es tracta d’un solo interpretat per Roberto Torres, que es fonamenta en el treball d’investigació del moviment i del cos com a motor de l’acció, i que conforma en argument coreogràfic endinsant-nos en el cos i la seva presència. Un muntatge desenvolupat a partir de l’estil tan personal d’Abreu, i la seva intensa labor coreogràfica en els darrers anys, basat en la imatge i el desenvolupament d’aquesta com a quadres poètics aliens als arguments narratius explícits, que incideix en la part més visceral i emocional del fet fotogràfic, amb una composició en un format proper al cinema, mitjançant l’acció física i la seva exposició, i ajudada per un treball molt particular de direcció.

Fanteatre

Los zuecos van hacia sus buenos hábitos

Javier Matesanz

La creació conceptual està molt bé, però sovint les idees i/o les formes no basten. O no convencen. No cal cercar un sentit o una explicació a tot, però sí que és necessari transmetre sensacions, emocions o provocar reaccions. Que no siguin de rebuig, si és possible. I el solo Los zuecos... de Daniel Abreu i Roberto Torres, interpretat per aquest darrer, ni transmet ni provoca. La idea es queda al cap dels creadors i les formes no ens les saben mostrar. A escena només veiem tècnica contemporània al servei de...? Gairebé com un exercici d’escalfament, amb moments de composició visual interessants i un contrast rítmic intencionat però que no basta per animar, copsar o

Llegir tota

commoure ningú. Ell allà i nosaltres aquí. I el que és pitjor, avorrits. El Perro que Abreu ens mostrà fa unes temporades al mateix escenari del Sans resumia tot el que aquest espectacle no té. I el format i les tècniques emprades eren molt semblants.

Bocadillo comentario
Deixa el teu comentari:

Valoració

Enviar

Cerca!

Calendari Teatral

  • novembre 2009
DL DM DX DJ DV DS DG
  • DansaIB
  • FanTeatre és al Facebook
  • MúsicaIB
  • TeatreIB
  • Xarxa de les Illes Balears