Carregant es calendari

Platonov Gerardo Vera, juny 2010

Platonov

Dades tècniques

  • Companyia:

    Centro Dramático Nacional

  • Director:

    Gerardo Vera

  • Actors:

    Toni Agustí, Pere Arquillué, Jesús Berenguer, Pep Cortés, Gonzalo Cunill, Paco Déniz, Antonio de la Fuente, Elisabet Gelabert, Mónica López, David Luque, Carmen Machi, Antonio Medina, Paco Obregón, María Pastor, Andrés Ruiz, Roberto San Martín, Yuri Sídar, Abel Vitón

  • Web:

    http://cdn.mcu.es/obrasg.php?ob=18&leng=es

  • Funcions:

    Teatre Principal (Sala Gran)

    07/05/2010 - 08/05/2010 / 21:00

     

Sinopsi

Gerardo Vera dirigeix aquesta versió de Juan Mayorga sobre un text d’Anton Txèkhov, produït pel Centro Dramático Nacional i el Festival Internacional Txèkhov de Moscou. Un muntatge amb devuit intèrprets en escena, encapçalats per Pere Arquillué, per recrear aquesta obra de joventut de Txèkhov en la qual ja s’hi reconeixen tots els temes, personatges i obsessions de l’immortal autor rus. Desapareguda durant anys i considerada inacabada, va aparèixer una còpia de l’obra sense títol als anys vint, en una caixa forta d’un banc de Moscou. D’aleshores ençà ha conegut múltiples versions i, a poc a poc, s’ha anat convertint en una ineludible referència i un altre dels grans títols de la dramatúrgia de Txèkhov.
L’obra gira entorn al protagonista principal, Mijail Platonov, un desil·lusionat mestre d’escola de províncies, un personatge ambigu que s’enfonsa en la desesperació, que viu immers en una societat que és un gran teatre del món, en el qual apareixen tots i cadascun dels prototips socials i culturals de la societat russa de final del segle XIX. 
De l’extens repartiment d’aquest muntatge, juntament amb el protagonista, també en destaquen noms tan reconeguts com Pep Cortés, Mónica López, Carmen Machi i Abel Vitón, entre d’altres.

Fanteatre

Platonov

Javier Matesanz

Tot apuntava molt amunt amb Platonov. Una superproducció del Centre Dramàtic Nacional amb Txékhov com a garantia dramàtica als fonaments. Però la cosa no acaba de funcionar, i tot i alguns indiscutibles encerts, les deficiències o decepcions del conjunt s’imposen en un muntatge que acaba per convertir-se en una mena de serial de coartada intel·lectual però amb discrets resultats de tall fulletonesc, que en molts de moments no estan a l’alçada no ja de les expectatives, sinó tampoc de les exigències que cal demanar a una producció d’aquestes proporcions. Pere Arquillué, Carmen Machi i Mónica López, entre d’altres, estan bé com sempre en el seu paper, però existeix un desequilibri interpretatiu inadmissible que fa conviure

Llegir tota

aquests convincents i corprenedors treballs amb autèntiques caricatures melodramàtiques i cridaneres. I això fa trontollar el conjunt, que a més a més pateix d’una posada en escena excessiva, grandiloqüent i d’ínfules cinematogràfiques, que entorpeix el ritme i coarta l’espontaneïtat de les interpretacions. Defecte que cal atribuir al sempre sobrevalorat (al cine i al teatre) Gerardo Vega.

Bocadillo comentario
Deixa el teu comentari:

Valoració

Enviar

Cerca!

Calendari Teatral

  • novembre 2009
DL DM DX DJ DV DS DG
  • Premis Escènica
  • Xarxa de les Illes Balears