Dades tècniques
-
Companyia:
La Fornal d'Espectacles i La Clota Moll Oest
-
Director:
Pitus Fernández
-
Actors:
Rodo Gener, Josep Mercadal, Emilià Carilla, Agnès Llobet
-
Funcions:
Sa Congregació (Sa Pobla)
11/04/2010 / 19:00
Teatre Principal (Sala Petita)
16/03/2010 - 20/03/2010 / 21:00
21/03/2010 / 19:00
Can Ventosa (Eivissa)
19/06/2010 / 21:30
Sinopsi
Després d’unes preestrenes a Menorca i la presentació a la Fira de Manacor, torna als escenaris el drama d”El solitari Oest”. La Fornal i La Clota Moll Oest ens duen l’adaptació de l’obra del guardonat Martin McDonagh -autor controvertit i instal•lat al punt de mira d’una crítica en ocasions ferotge-, amb la tercera peça que tanca la seva trilogia de Leenane, tot un mite literari ambientat a Irlanda i amb un cor de personatges entrellaçats a l’estil de la comèdia humana de Balzac, amb existències i experiències veritablement esborronadores. Sota la direcció de Pitus Fernández, els intèrprets Rodo Gener, Josep Mercadal, Emilià Carilla i Agnès Llobet duen a escena l’Oest personal de McDonagh, la Irlanda dels seus pares, fosca, ultra religiosa, opressiva, estèril i deserta, conservadora i profundament cruenta, immortalitzada en aquesta trilogia.
Una comèdia negra sobre dos germans enemistats, que acaben d’enterrar el seu pare després d’un desafortunat accident. La seva provocadora i agressiva conducta desemboca en una violència que angunieja profundament el capellà local, el turmentat i alcohòlic pare Roderick Welsh. La consciència plena de remordiments del religiós el converteixen en una figura ridícula i objecte de befa, un fet que es veu agreujat per l’atracció fatal que s’estableix amb una seductora noieta del poble.
El solitari Oest
Francesc M. Rotger
de la recomanable pel·lícula Amagats a Bruges. Pitus Fernández, un dels nostres directors teatrals més brillants, ja va posar en escena un altre dels seus textos, La reina de la bellesa de Leenane, i sembla que ha agafat el punt a aquesta literatura dramàtica, a la qual ell troba relació amb l’escola de Tarantino: violència i humor, essencialment. Això vol dir ser capaços de transmetre a l’espectador desbordament personal, i fins i tot contacte físic. I també una mesura molt acurada del ritme, i Fernández i el seu equip (que inclou com a ajudant de direcció Àlex Tejedor, responsable de Tape) coneixen bé la seva feina.
