Projecte Ibsen, Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo Daniel Veronese, març 2010
Dades tècniques
-
Companyia:
Daniel Veronese
-
Director:
Daniel Veronese
-
Actors:
Fernando Llosa, Elvira (Pipi) Oneto, Claudio da Passano, Silvina Sabater i Marcelo Subiotto
-
Funcions:
Teatre Principal (Sala Petita)
05/02/2010 - 06/02/2010 / 22:00
07/02/2010 / 21:00
Sinopsi
El dramaturg, productor, director i actor teatral Daniel Veronese, s’ha tornat a reunir amb el seu grup d’actors per crear aquest Projecte Ibsen. L’argentí indaga així en l’obra del dramaturg i poeta noruec Henrik Ibsen, amb l’adaptació de dues obres, dues versions amb una forta interconnexió per la qual, tot i que es poden presentar independentment, estan unides per un mateix espai escènic i una connexió en la dramatúrgia, la qual cosa ens permet examinar-les des d’una continuïtat en el temps. Així, el Teatre Principal ens ofereix l’oportunitat de gaudir les dues obres en un programa únic, com també per separat: El desarrollo de la civilización venidera (versió de Casa de muñecas), es podrà veure divendres i dissabte a les 20h i diumenge a les 19h; i seguidament, per tant divendres i dissabte a les 22h, i a les 21h el diumenge, Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo (versió de Hedda Gabler).
Fernando Llosa, Elvira (Pipi) Oneto, Claudio da Passano, Silvina Sabater i Marcelo Subiotto, interpreten aquesta altra adaptació que ens parla de Hedda Gabler, la protagonista de l’obra homònima d’Ibsen, una dona refinada, egoista, obstinada, capritxosa i contradictòria que no aconsegueix adaptar-se a la seva petita vida burgesa, que acaba d’iniciar amb el seu marit, però que tampoc no s’atreveix a rompre per mor del seu estatus social, per poder fer realitat els seus somnis. Finalment acabarà fent malbé tot allò que l’envolta, fins i tot ella mateixa.
Redacció Fanteatre
Projecte Ibsen, Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo
Francesc M. Rotger
El director i adaptador argentí ja ens va sorprendre gratament, no fa gaire i al mateix escenari, amb la seva excel•lent (i molt lliure) versió d’Uncle Vània. Aquesta vegada ens ha portat una fórmula ben interessant: la posada en escena continuada, tan sols amb un breu parèntesi, de dues peces del clàssic contemporani Henrik Ibsen: Casa de nines i Hedda Gabler, amb els nous títols de El desarrollo de la civilización venidera i Todos los grandes gobiernos han evitado el teatro íntimo. Amb una mateixa escenografia (de fet, “reciclada” d’un tercer muntatge), amb un molt bon nivell dramàtic en tots dos treballs i amb un plantejament essencial: aprofitar dels textos ibsenians tot allò encara vigent.
Ah, i amb intèrprets extraordinaris.





