Dades tècniques
-
Director:
Mikel Gómez de Segura
-
Actors:
Marta Marco
-
Funcions:
Teatre Principal (Sala Petita)
08/01/2010 - 09/01/2010 / 21:00
Can Ventosa (Eivissa)
13/02/2010 / 21:30
Sinopsi
Rachel Corrie fou una activista nord-americana que va anar a Palestina com a escut humà internacional, en protesta per la violació constant dels drets humans comesos pels israelians, i que l’any 2003 morí envestida per una excavadora de l’exèrcit israelià, quan es disposava a enderrocar la casa d’un metge palestí de la localitat de Rafah. Juntament amb set companys del Moviment Internacional de Solidaritat, Rachel Corrie es plantà davant d’un buldòzer i aquest li va passar pel damunt. Va morir dins un taxi, camí de l’hospital. Els palestins la consideraren una màrtir; els israelians, una baixa col·lateral, i alguns nord-americans, una traïdora. Tenia 23 anys.
El meu nom és Rachel Corrie
Carlota Oliva
Atès l'esgarrifador diari que Rachel Corrie deixà ja implica un distanciament en la forma, hauria calgut per arribar al públic un estil més naturalista. Vivim alienats i no ens adonem de la magnitud de les tragèdies fins que no ens arriben de forma ficcionada. Les il•lustracions solen ésser supèrflues, però tal vegada aquí serien pertinents per tal d'apercebre’ns del per què de la mort d'una jove nord-americana per la causa Palestina. Dos sentiments quedaren clars: la hiperactivitat i la ràbia, però on eren la ingenuïtat mesclada amb la por i el terror? Malauradament morí dos dies abans que la guerra d'Iraq esclatà, quan el món va decidir mirar cap a un altre costat. I just
per això ens hauria agradat veure, sentir i saber més coses.
