Sinopsi
Ara volem fer un Hamlet.
La tragèdia de Hamlet, rei de Dinamarca.
El viatge que la perla 29 ha fet pel panorama teatral del nostre país ha estat en certa manera poc convencional. En tot cas ens agrada pensar-ho així. Des del nostre racó hem pogut anar creixent tranquil•lament, en equip, i amb convicció. Hem fet allò que hem volgut, a). posant-nos d’acord amb un públic creixent i fidel, i b). més o menys en etern conflicte, amb la realitat i allò que voldríem anomenar el “sistema teatral”. Un sistema teatral que estimem, perquè també és el nostre, i volem millorar. Durant aquests primers vuit anys de vida hem anat construint un equip de treball i un espai físic que ha sabut, creiem, generar un espai cultural dins aquest sistema del que parlàvem, i alhora un espai en l’imaginari col·lectiu.
Dins la nostra llibertat hem pogut agafar els textos que més ens han agradat, i sense complexes hem pogut fer allò que hem volgut. Hem utilitzat els elements que ens han convingut per dir allò que volíem en cada moment. Durant els últims anys hem tingut la sort de poder passar per El Misantrop, Vània, Antígona, .... i Shakespeare, amb el Rei Lear. I Sakespeare és llibertat. Llibertat total, dins la faixa extraordinària dels seus versos, i les seves situacions.
Ara, pensem, creiem, ens atrevim a pensar!, que podem fer un Hamlet. Fa por, i fa respecte, però al mateix temps ens fa una il·lusió boja. És com tornar a començar; mirar-ho tot diferent. Creiem que si esperem massa ja no serem prou joves per atrevir-nos, com ens ha passat amb el Lear, el Vània.... i al mateix temps comencem a tenir una edat que ens permet sentir-nos amb ganes de jugar amb Hamlet.
Per nosaltres és el moment. Estem preparats per la batalla, i en aquests moments recordem a Papasseit: Cada ferida, la sang d’un poema. (Papasseit hauria estat amic de Shakespeare i de Hamlet, ben segur. Res no és mesquí, ni cap hora és isarda!). El teatre no pot ser una cosa isarda, vetllada per gent poc generosa, torsimanys de l’alta cultura, salvatges o esquerps. El teatre ha d’estar fet amb ganes. Són els personatges que dubten, no els actors. Els actors ballen i canten, reciten, ploren, beuen cervesa i fan una festa davant dels espectadors. Tots contents perquè se senten lliures; gràcies a Shakespeare. Ens sentim més lliures, més homes, i tot és possible, i tot és meravellós; i quan no ho és, ho és per un moment, perquè: cada ferida és la sang d’un poema, d’una nova escena, d’un nou impuls.
Oriol Broggi
