Exitus < Obra de teatre

Exitus Diego Lorca i Pako Merino, febrer 2010

Veure altres titols:

Dades tècniques

Companyia:

Titzina Teatre
Director:

Diego Lorca i Pako Merino
Actors:

Diego Lorca i Pako Merino
Funcions:

Es Quarter (Petra)

30/10/2010 / 20:30

Sinopsi

La companyia Titzina Teatre, és a dir, Diego Lorca i Pako Merino, arriben a Eivissa amb aquest muntatge, el tercer de la seva trajectòria, que va suposar tot un èxit tant per al públic com per a la crítica a la Fira de Teatre de Manacor d’enguany. Una història, dirigida i interpretada pels dos fundadors de la companyia, en la qual diverses escenes i múltiples personatges se succeeixen de forma dinàmica i poètica, i amb un estil tragicòmic. Amb un text, un espai escènic i una il·luminació amb els quals es construeix una joguina perfecta i enlluernadora.

Després de guanyar diversos premis nacionals amb els treballs anteriors, amb més de 200 representacions, i després d’haver passat pels festivals de teatre més importants, Titzina torna a recórrer els escenaris del país amb aquesta història en què un empresari funerari, un home a la recerca de feina, un directiu d’un laboratori farmacèutic i un advocat barregen les seves vides sense que ells mateixos no siguin conscients del destí comú que els uneix. Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’una professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.

Exitus

Especialitzats en la tragicomèdia, en el somriure trist, en l’entreteniment malenconiós, els dos autors, directors, intèrprets de les obres de Titzina, Diego Lorca i Pako Merino, saben dosificar les emocions, punyir-les amb moderació, sense caure en l’excés, i molt manco en la pallassada, tot i que és la broma el camí de reflexió que utilitzen per tractar temes tan seriosos com ara la bogeria, la memòria històrica o en aquest darrer, la mort. Amb un text divertit, enginyós i d’estructura dramàtica molt més sòlida del que pot semblar a primera vista, els autors d’Exitus fan una exhibició de coherència creativa, i sense abandonar l’acudit gairebé en cap moment, articulen un discurs d’elegant subtilesa melodramàtica sobre

Llegir tota

el fenomen social de la mort que, evitant els tòpics de l’humor negre, ens diverteix tant com ens fan pensar. Ens emociona i ens fa riure. Un espectacle impecable. Rodó. (Javier Matesanz)

No és gens fàcil barrejar profundes emocions i reflexions incòmodes entorn de temes tan adients com la mort (o el punt i final d’una vida), la recerca de feina en un món en crisi, la intranscendència de la vida moderna o les conflictives relacions familiars, i fer patir a l’espectador a la vegada que gaudeix, somriu i somia. L’exercici d’interpretació d’en Pako Merino i Diego Lorca –que a més a més són els autors i directors del muntatge-, ficats esplèndidament dins la pell de quatre personatges principals, i de tot un seguit de secundaris i terciaris, juntament amb una escenografia molt original, polivalent, austera i efectiva, fan d’aquesta peça tota una lliçó de bon teatre. (Enrique Matesanz)

Deixa el teu comentari:

Nom Email Web

Valoració

Enviar

DL	DM	DX	DJ	DV	DS	DG

Exitus Diego Lorca i Pako Merino, febrer 2010

Dades tècniques

Sinopsi

Exitus

Deixa el teu comentari:

Cerca!

Calendari Teatral